_Render del satèl·lit CryoSat-2 © Agència Espacial Europea__

El satèl·lit CryoSat-2, llançat per l’Agència Espacial Europea (ESA, per les seves sigles en anglès) porta quinze anys mesurant els canvis en el gel i la neu del planeta. Inicialment concebuda per durar tres anys, aquesta missió ha aportat dades crucials per monitorar els impactes del canvi climàtic sobre el gruix del gel àrtic i el gel continental, així com l’estudi de l’Antàrtida i l’oceanografia global.

La principal càrrega útil del CryoSat-2 és un sensor radar que mesura l’elevació de la superfície terrestre; es tracta d’un altímetre radar interferomètric d’obertura sintètica (SIRAL, per les seves sigles en anglès). El procediment per inferir els gruixos de les plaques de gel o de la neu superficial consisteix a calcular el temps que passa entre que l’aparell envia un senyal cap a la Terra, aquest rebota contra la superficie, i és captat de nou pel satèl·lit.

“Sorprenentment, CryoSat segueix operatiu després de 15 anys, gairebé tant com el satèl·lit titular del rècord de l’ESA, l’ERS-2, que va durar 16 anys”, explica Richard Francis, director de la missió de l’ESA.

Francis apunta que “els requisits científics de CryoSat-2 eren per a una vida útil de 2 anys”, i es va assegurar que pogués operar durant un any més. Tot i això, el director de la missió afirma que, encara que hi ha hagut algun problema en òrbita, sobretot en la unitat de control de potència i fuites a un propulsor, CryoSat-2 encara opera amb normalitat gràcies als sistemes de reserva.

“Aquest aniversari és un gran crèdit per a tots els implicats: l’equip d’enginyers que el va construir, liderat per Airbus Defence and Space a Friedrichshafen, en cooperació amb el meu equip d’ESTEC als Països Baixos”, afegeix Francis. “Controlant-lo des de l’ESOC a Darmstadt, l’equip d’operacions de l’ESA treballa conjuntament amb l’equip directiu d’ESRIN, a Frascati, que es va fer càrrec de la missió després del seu llançament”.

​

isardSAT, a càrrec del calibratge extern de CryoSat-2

Estació de calibratge de CryoSat-2 a Svalbard, Noruega. En un primer pla s’observa el radom que protegeix el transponedor per calibrar el satèl·lit. © isardSAT

​

isardSAT ha liderat el calibratge extern del satèl·lit des del seu llançament. “Com qualsevol processament avançat de dades, el sensor SIRAL necessita un calibratge periòdic per verificar que funcioni correctament”, explica Mònica Roca i Aparici, directora d’isardSAT. Un procés que s’aconsegueix fent que l’instrument mesuri un objectiu conegut. “El que fem és processar i analitzar les mesures del satèl·lit quan passa sobre aparells col·locats estratègicament, anomenats transponedors, en ubicacions conegudes i amb característiques concretes”, afegeix l’enginyera.

isardSAT ha participat en diverses campanyes de calibratge del satèl·lit, processant dades de transponedors de l’Agència Espacial Europea col·locats a Svalbard (Noruega), Creta i Gavdos (Grècia).

​

15 anys aportant dades clau a la recerca sobre el canvi climàtic

Projeccions d’augment del nivell del mar per la fusió del gel superficial, elaborades en el marc del proejcte IMBIE l’any 2023 a partir de dades de CryoSat-2 © IMBIE.

Les sèries de dades recollides durant anys han permès i permetran entendre de quina manera el canvi climàtic està provocant la reducció dels casquets polars i les glaceres, a més d’aportar informació sobre el funcionament dels oceans o la dinàmica de la costa.

Des de l’inici de la missió, isardSAT ha desenvolupat algorismes per processar les dades del satèl·lit i aplicar-les en diferents projectes de recerca internacionals. Els més destacats són:

• IMBIE, una col·laboració de diferents organismes científics per estimar la pèrdua de massa dels casquets glacials de l’Antàrtida i Grenlàndia. Més informació.
• CryoSat+ Mountain Glaciers, un projecte dedicat a la millora de les mesures dels canvis de gruix de les glaceres, i determinar l’equilibri entre la massa del gel i la seva contribució en el nivell del mar. Més informació
• CryoTop Evolution, un projecte amb l’objectiu d’estudiar l’estat dels casquets glacials de l’Antàrtida i Grenlàdia a través de la tècnica d’interferometria swath. Més informació.